La Beatriz

La Beatriz som la Bruna Artigal, l’Èric Pons i l’Adrià Andreu.

La companyia es va formar sense que ni tan sols ho sabéssim, amb un oferiment de l’Adrià per col·laborar amb ell en una idea que tenia per a un projecte. D’aquesta idea en va sorgir “Gossos” (2018, Convent de Sant Agustí), el que va acabar sent el primer projecte de la companyia. A “Gossos”, vam fer una creació col·lectiva amb set actrius per explorar el món de les agressions, posant el focus en tres temàtiques concretes: el bullying, els abusos sexuals i la performativitat de gènere.

Després de l’estrena de “Gossos”, vam seguir treballant juntxs en altres produccions. D’una banda, els dos espectacles del Projecte Afflictus, el qual compartim amb la músic, actriu i creadora Anna Torrella: “Only Love Can Hurt Like This” (2018, Teatre del Raval i Porta 4), que explora el cantó més fosc i naïf de l’amor, i “Let Me Down Slowly” (2020, Barts i Teatre del Raval), que reflexiona entorn als mecanismes de la monogàmia i les alternatives a aquesta.

I d’altra banda, la novena edició d’Els Malnascuts, de la qual en va sorgir el “Festival Important” (2019, Sala Beckett), un festival de tres setmanes sobre la dicotomia de la realitat i la ficció amb 5 propostes diferents, des d’una instal·lació fins a un ritual, passant per un concert, una obra de teatre i un workshop interactiu.

La temporada passada, vam estrenar una peça de creació pròpia en format de concert teatralitzat, "Disset Anys" (2021, Barts), la qual tornarem a activar a l'octubre, ja que forma part de la programació del Maldà. A més a més, aquesta temporada hem iniciat la feina com a productora amb l'espectacle "Todo Bien", d'Aina Lluch i David García, que es va estrenar al març del 2022 a la Barts Club i vam engegar, també, una creació pròpia a La Gleva, "Perfectia", la qual es va estrenar a la mateixa sala el maig del 2022.

Concebem La Beatriz com a un espai on poder explorar les nostres inquietuds artístiques i on poder parlar sobre temes que ens preocupen i que ens toquen, així com un terreny de proves del nostre llenguatge, amb una clara aposta per la multidisciplinarietat i el nostre creixement artístic.

Lxs integrants

BRUNA ARTIGAL (1998), és graduada de la Formació Integral Professional de l’Escola Memory com a actriu de teatre musical. Compagina els projectes de La Beatriz amb els de la companyia de teatre “Desang”. Prèviament, es va formar en dansa contemporània i ballet clàssic a l’Escola Eulàlia Blasi. Professionalment, destaca la seva feina als musicals infantils "Snergs" (2020, Teatre Gaudí) i “Madein” (2018, Teatre Gaudí), la seva participació a la “Nit de musicals” (2017, Teatre Grec) com a ballarina i cantant, o la col·laboració puntual al programa de televisió “Polònia”, de TV3. Com a coreògrafa, destaca la seva feina de moviment a “Disset Anys" (2021, Barts Club i El Maldà) el qual també va co- crear, a "Cry Babies" amb la companyia ‘The Followers’ (2021, Antic Teatre), a “Let Me Down Slowly” (2020-2021, Barts i Teatre del Raval) del projecte Afflictus, al “Festival Important” (2019, Sala Beckett) i la coreografia dels espectacles “Only Love Can Hurt Like This” (2018, Teatre del Raval i Porta 4) i "Gossos" (2018, Centre Cívic Convent Sant Agustí), en el qual també participa en la creació.

ÈRIC PONS (1997), és graduat en Interpretació textual a l’ESAD de l’Institut del Teatre. Ha passat per diverses escoles de teatre i interpretació com el Col·legi de Teatre, Eòlia i Memory, i ha cursat la formació en Producció d'Arts Escèniques (Xarxa de Productores). Dins la seva experiència professional, ha participat en muntatges com “Let Me Down Slowly (2020-2021, Barts i Teatre del Raval) “Brexshit” (2021, La Farinera del Clot), “El Rei Lear” (2019, Nau Ivanow) dirigit per Ferran Utzet, ”Only Love Can Hurt Like This” (2018, Teatre del Raval i Porta 4) o “Here” (2018, Sala Beckett i Volksbühne Berlín) dirigit per Marina Prados i Paula Knüpling, entre d’altres. Ha dirigit l’espectacle “Disset Anys" (2021, Barts Club i El Maldà), el qual també ha co-creat. També treballa com a productor en diversos projectes d’arts escèniques. Paral·lelament, ha participat en diversos projectes audiovisuals, com diverses aparicions al “Polònia” de TV3 i Minoria Absoluta o el curtmetratge “deadpavo” (2019) dirigit per Enric Llonch, entre d’altres.

ADRIÀ ANDREU (1997), és graduat en Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha realitzat el Mòdul de teatre musical a l’Escola Memory i és actor de doblatge graduat a la Escuela de Doblaje de Barcelona. Com a actor, ha participat a “Disset Anys" (2021, Barts Club i El Maldà), el qual també va co-crear, “El Despertar de la Primavera” (2019, Teatre Victòria) en el paper d’Otto, al musical familiar “Madein” (2018, Teatre Gaudí) i a l’ensemble de “Carousel en concert” (2018, Teatre Grec) dirigit per Daniel Anglès dins del “Festival Grec” i el mateix rol a la “Nit de Musicals” (2017, Teatre Grec). Ha col·laborat diverses vegades amb els SP3 (La Marató de TV3, entre d’altres). Ha format part de l’equip creatiu dels espectacles “Let Me Down Slowly (2020-2021, Barts i Teatre del Raval) i ”Only Love Can Hurt Like This” (2018, Teatre del Raval i Porta 4), ha participat com a ajudant de direcció i productor del “Festival Important” (2019, Sala Beckett), i ha estat director i dramaturg de l’espectacle “Gossos”, (2018, Convent de Sant Agustí).

Projectes

La Por a la Pell

CONTRACTACIÓ OBERTA!

SINOPSI

“Quan el veig, estem ja molt a prop. No tinc temps de reaccionar. El veig. Em mira als ulls. Em mira als ulls. I el que sento ara mateix, no sé si mai sabré explicar-ho del tot.”

La Por a la Pell és la història d’un nen que té molta memòria per recordar algunes coses, però que no és capaç de recordar-ne d’altres igual o més importants. És la història del seu carrer i de les coses que hi han passat, anant i tornant de l’escola a finals de primària. És la història d’una trobada molt temps després. D’una trobada amb una persona al carrer de casa seva. I de tot el que ve després d’aquesta trobada. Un viatge al passat per reconstruir un puzzle dolorós. Un viatge cap al descobriment d’una nova mirada sobre els fets traumàtics que ens han deixat marcats.

FITXA ARTÍSTICA

Dramatúrgia

Dramatúrgia col·lectiva de la companyia

Interpretació

Èric Pons

Direcció

Clara Manyós

Moviment

Quim Bigas

Acompanyament

Blanca Garcia Lladó

Il·luminació

Sandra Prat

Espai sonor

Uriel Ireland

Assesorament en bullying i perspectiva de gènere

Nus Cooperativa

Assesorament artístic

Sílvia Ferrando i Esther Bové

Fotografia i disseny gràfic

Adrià Andreu

Producció i comunicació

La Beatriz

HISTÒRIC DE FUNCIONS

30/09/2022 - Teatre Auditori de Sant Ildefons (Factoria SI - Cornellà de Llobregat)

ESTRENA

14/04/2021 i 15/04/2021 - Institut del Teatre (Barcelona)

Perfectia

CONTRACTACIÓ OBERTA!

SINOPSI

“Us donem la benvinguda a Perfectia. Un espai on tot és possible, un espai on arribar més lluny. Perfectia és una àgora, un moment de compartir. Un lloc on viure. Una reunió, un espai obert i lliure on poder construir un nou horitzó. Una catarsi compartida. Una reunió d’amistats virtuals. Un espai de suport, un avançar en comunitat. Ens acompanyes?”

Quantes vegades has volgut arribar a ser perfecte? Perfectia t’ofereix la possibilitat deser la teva millor versió. Un metavers on tots els éssers humans viuen, es relacionen i interactuen amb la resta d’usuaris. En un món on sentir-se no està permès, tres personatges s’acaben trobant a Perfectia. Allà posaran a prova el seu grau de perfecció, però aviat s’adonaran que la repercussió de viure a Perfectia va més enllà dels límits digitals.

Amb Perfectia, La Beatriz fa una reflexió entorn a la pressió social a les xarxes i la perfecció normativa que s’hi imposa, a les addicions a aquest tipus de plataformes i a les dinàmiques que poden generar fins i tot un cop ens desconnectem.

FITXA ARTÍSTICA

Direcció i dramatúrgia

Adrià Andreu, Bruna Artigal i Èric Pons (La Beatriz)

Suport a la creació, eines digitals i interacció

Andrea Monje i Laura Riera

Ajudantia de direcció i dramatúrgia

Aina Lluch

Interpretació

Adrià Andreu, Bruna Artigal i Èric Pons

Espai, vestuari i il·luminació

Ivet Duran i Alba Paituví

Construcció del cubicle

Aleix Cánovas

Espai sonor

Sara Vidal

Fotografia

Andrea Font

Agraïments

Marc Urrutia, Eva Lluch, Enric Cosp, Quim Nuevo, Sergio Roca

Una producció de La Beatriz amb la col·laboració d’Amici Miei Produccions. Espectacle creat en residència artística al Centre Cívic Sarrià, l’Escola Memory, la Nau Ivanow i Viu El Teatre, i en residència tècnica a la Nau Ivanow.

HISTÒRIC DE FUNCIONS

11/05/2022 a 05/06/2022 - La Gleva (Barcelona)

ESTRENA

.LA CRÍTICA HA DIT

_______________________

“Un món on les persones no tenen nom, sinó un número, i on 'sentir' és perillós. Enclaustrades en un cubicle de tres, tenen prohibit interactuar, i s'alimenten ( amb una pastilla) a cops d'alarma, com el gos de Pavlov. Semblen robots humanoides. Ofec. Angoixa. La 'sortida' al món 'real' és a Perfectia. Realitat virtual -amb estètica de videojoc-on poden adoptar la personalitat i el gènere que vulguin. Tan 'real' que el Centre Comercial és diu Dreams Comes True. A Perfectia poden ser lliures... O no. Aquest és un salt exponencial de la jove companyia barcelonina, on exploren nous llenguatges i continuen apostant per la interacció amb el públic. Lluny d'estancar-se, investiguen. Ensumen i s'hi llencen. Arrisquen i denuncien. Bravo. Sí, són la colla del musical "Disset anys".”

OSAN, Oriol (Núvol, 14/05/2022)

_______________________

“La Beatriz fa un pas més en una obra molt més complexa que "Disset Anys". S'atreveix a entrar al món tecnològic però també al de la participació del públic. Fent que les seves decisions lúdiques acabin comportant beneficis o càstigs als protagonistes. És un joc de preguntes prou ingenu però que delata la perversitat del mecanisme, alhora que atorga una jerarquia, a partir de respostes sense opció a matís, una mena de referèndum de preguntes tancades que provoca un breu debat entre el trio d'espectadors que han de consensuar un vot.”

BORDES, Jordi (Recomana.cat, 13/05/2022)

_______________________

“Perfectia funciona perquè combina la trama senzilla amb el joc directe. Fa prendre consciència de la identitat construïda a través d'un metavers que recorda a la realitat. La Beatriz puja un esglaó respecte 'Disset anys' amb aquesta distòpia propera.

ROSSELL, Martí (Novaveu, 11/05/2022)

190117-112505_PERFECTIA_ANDREAFONT còpia

190117-110940_PERFECTIA_ANDREAFONT còpia

190117-111557_PERFECTIA_ANDREAFONT còpia

190117-111428_PERFECTIA_ANDREAFONT còpia

190117-121045_PERFECTIA_ANDREAFONT còpia

190117-112255_PERFECTIA_ANDREAFONT còpia

Disset Anys

CONTRACTACIÓ OBERTA!

SINOPSI

Què passa quan després de cinc anys, tornes a veure les cares d'aquells qui et coneixien de l'institut? Tots han canviat, però tu has canviat? La vida que us imaginàveu d’adolescents és una realitat? Quan acabes els estudis i t'enfrontes al món professional et trobes amb la incertesa, l'ansietat, la nostàlgia i el sentiment de confusió constant.

Aquestes emocions ens guiaran a través d'aquest concert teatralitzat, on els duets de musicals surten del seu context i il·lustren el moment present: l'entrada a la vida adulta. En la qual tot el que ens havien venut no és veritat, on resulta que la precarietat laboral deixa de ser un tema de ciències socials, i on nosaltres mateixes ens ajudem les unes a les altres a escapar-nos del pou depressiu on ens trobem. La lluita constant entre escollir un camí de supervivència o un camí de felicitat està a l’ordre del dia.

Com a bons joves que fa dos dies que han abandonat la seva etapa adolescent, l'amor i les hormones no poden faltar. A vegades sembla que sigui el nostre principal refugi, llàstima que només ens han ensenyat a construir relacions tòxiques i altre cop tornem a caure el pou.

FITXA ARTÍSTICA

Dramatúrgia

La Beatriz (Bruna Artigal, Èric Pons i Adrià Andreu)

Direcció escènica

Èric Pons

Direcció musical i arranjaments

Albert Artigas

Direcció coreogràfica

Bruna Artigal

Producció

Èric Pons i Bruna Artigal

Adaptació de les cançons

Adrià Andreu i Aina Lluch

Espai, vestuari i il·luminació

Ivet Duran i Alba Paituví

Fotografia i disseny gràfic

Xavi Álvarez i Júlia Cortina

Espai sonor

Marc Urrutia

Intèrprets

Adrià Andreu i Anna Moseguí i Albert Artigas

Agraïments

Clara Solé, Companyia Veus Humanes, Escola Memory, Lluïsos d’Horta, Judit Batchelli i David Pintó

HISTÒRIC DE FUNCIONS

4/10/2021 a 14/10/2021 - El Maldà (Barcelona)

11/06/2021 - Centre Cívic Sarrià (Barcelona) a les 19:30h

16/05/2021 - La Creueta Centre Cultural (Navarcles)

08/05/2021 - Espai Cultural Fàbrica Vella (Sallent)

02/05/2021 - Lluïsos d'Horta (Barcelona)

02/03/2021 a 31/03/2021 - Barts Club (Barcelona)

ESTRENA

LA CRÍTICA HA DIT

_______________________

“Acompañados al piano por Albert Artigas Espacio, Adrià Andreu y Clara Solé nos presentan dos personajes llenos de veracidad; muy cercanos a nosotros e iguales a su persona, que nos golpean con la realidad. [...] Disset Anys es un gran musical de pequeño formato. Una historia en la que todos nos podemos encontrar, una dramaturgia muy bien creada e hilada y unas interpretaciones fantásticas que nos relacionan directamente con el espectáculo”

MARSÀ, Norman (En platea, 30/03/2021)

_______________________

“Aquesta companyia superemergent han fet l’espectacle que més els ha vingut de gust arreplegant tot el que són i els ha construït com a artistes. [...] Disset anys demostra que només calen dues veus que, encara que no siguin perfectes, congenien dolçament entre elles, amb el piano d’acompanyament i amb una motxilla de referents musicals que adaptats al català gairebé que sonen millor.”

MARTÍNEZ, Judit (Crit Cultural, 17/03/2021)

_______________________

“El resultat és un fresc, entranyable i acollidor show de petit format que aconsegueix fer riure i també emocionar amb un repertori amb el qual és molt fàcil connectar emocionalment. [...] Entretinguda, divertida i agradable, la peça oscil·la entre la lleugeresa formal i una melancolia molt pròpia dels temps actuals. Caldrà seguir els passos d’aquesta companyia, La Beatriz, per veure quines altres sorpreses ens porten en el futur.”

F. MULA, Iván (Teatre Barcelona, 14/03/2021)

________________________________________________________________

“Evocan aquel tiempo de adolescencia y se lamentan de tener, ahora, que tomar decisiones sobre sus vidas; están heridos y solo se tienen a ellos mismos para apoyarse con un abrazo final. [...] Es un musical tan pequeño como delicioso que nos hace pensar si hemos sido fieles al adolescente que fuimos, si hemos hecho todo lo posible para cumplir nuestros sueños. La ventaja de los protagonistas es que aún son veinteañeros y todavía están a tiempo de casi todo. Aunque ni ellos ni nosotros olvidaremos jamás lo ingenuos, inocentes y utópicos que fuimos cuando teníamos 17 años.”

DE VICENTE, Eduardo (El Periódico, 30/03/2021)

Let Me Down Slowly

Projecte Afflictus

SINOPSI

Per què quan coneixem algú i estem a gust, ens formigueja una por al cos de que allò bonic s'acabi? Què passa perquè una relació s'acabi? Se'ns ha inculcat aquest vertigen socialment? Hi ha alguna relació entre la nostra manera d’estimar i la necessitat d’estar amb algú? Com es pot explicar que l’amor faci mal?

Let Me Down Slowly ens mostra una ciutat amb diferents possibilitats de relacionar-se amb l’amor on els dos personatges intentaran fugir d’aquest dolor buscant alternatives a l’amor romàntic, però ben aviat descobriran que potser aquest camí no és tan senzill com esperaven.

Després d’haver explorat el cantó fosc de l’amor a Only Love Can Hurt Like This, la primera peça del Projecte Afflictus, en aquesta ocasió, la peça centra la mirada en les alternatives no monògames que existeixen, apropant al públic aquestes diverses maneres de viure l’amor mostrant la vulnerabilitat que sentim quan estimem.

FITXA ARTÍSTICA

Creació i interpretació Música original

Èric Pons i Anna Torrella Anna Torrella

Suport a la creació i ajudants de direcció Animacions

Adrià Andreu i Bruna Artigal Eudald Rojas

Espai escènic, vestuari i il·luminació Direcció tècnica

Ivet Duran i Alba Paituví Adrià Andreu

Espai sonor Fotografia

Sara Vidal Désirée Gómez

Audiovisuals Disseny gràfic

Mar Martínez Sol Iñigo

Coreografia Producció

Bruna Artigal Èric Pons i Bruna Artigal

Agraïments: Jordi Pons, Clara Manyós, Aina Lluch, Víctor Villanueva, Àlex Pujol i Centre Cívic Sarrià.

Let me down slowly_Sala Barts_2020/01/31

HISTÒRIC DE FUNCIONS

01/04/2021 a 25/04/2021 - Teatre del Raval

16/04/2021 - Centre Cívic Guinardó

09/04/2021 - Nau Ivanow (Festival MUTIS)

12/10/2020 - Teatre del Raval

(25ª Mostra de Teatre de Barcelona)

31/01/2020 - Barts (Barcelona)

30/01/2020 - Barts (Barcelona)

29/01/2020 - Barts (Barcelona)

ESTRENA

LA CRÍTICA HA DIT

_______________________

“Let Me Down Slowly no es una obra sobre el poliamor. Transita por él con cotidianidad, lo da, esencialmente, por supuesto como una opción más. Igual que las relaciones homosexuales o pansexuales; teniendo a los jóvenes de hoy en día como motor y espejo, todo eso lo da ya por incorporado a la normalidad, no es tema más allá de la eterna duda humana de cómo mantener las relaciones al mismo ritmo desde los dos lados de cualquier pareja (exclusiva o no). Y ese, desde luego, no es un tema que se presente con frecuencia sobre las tablas.”

MUÑOZ, Marcos (En platea, 05/02/2020)

_______________________

“Ara bé, aquest espectacle, tot i haver-se construït minuciosament i col·locant paraula per paraula un discurs experimental i amb perspectives obertes, acabaria sent una mica més del que es pot trobar a tot arreu si no fos perquè, en un exercici d’honestedat, canvia radicalment de cop i volta. Let Me Down Slowly traspassa la frontera de què és el teatre per parlar de realitat, de les persones i les seves experiències i arribar on la ficció no els permet arribar. Amb això es posa el públic a la butxaca que supera amb escreix les expectatives que generava. [...] De manera transversal la proposta es concedeix espais de comèdia, d’emoció i fer-se preguntes, amb la voluntat de mai deixar clar si es tracta de ficció o realitat. [...] La història dels personatges, que potser reflecteixen estadis personals a més d’experiències anònimes, ja no és l’obra; l’obra són actor i actriu usant la seva vida com a eina de transformació social.”

MARTÍNEZ, Judit (Crit Cultural, 30/01/2020)

_______________________

“[...] i de cop, l’acció s’atura, i ells es dirigeixen a nosaltres i ens comenten que és el que intenten explicar, a on intenten arribar amb la proposta, i ens demanen la nostra col·laboració. A partir d’aquest moment, ha estat participatiu i engrescador, demostrant tots dos una gran capacitat comunicativa. Per nosaltres aquesta ha estat la part més interessant de la proposta. [...] Una proposta diferent, fresca, dotada de moments d’una gran espontaneïtat i simpatia. Una companyia a seguir, sense cap mena de dubte.”

GASCÓN, Miquel (Voltar i voltar, 30/01/2020)

________________________________________________________________

“I aleshores, fan una cosa màgica i poc vista (tot i que s’intenta) en un escenari, i són dos amics obrint-se en canal, figuradament parlant, per a treure els seus desitjos, somnis i cerques, i sonen tan propers a nosaltres… Només per això val la pena assistir a aquesta catarsi -ho serà més en la mesura que aprofitem el mirall que ens presenten per a mirar-nos nosaltres mateixos- de joves buscant la seva identitat, que al principi semblen frívols, i acaben acariciant l’eterna idea de l’amistat com a forma d’amor, si més no tan vàlida com aquell.”

VIAPLANA, J.M. (Recomana.cat, 27/01/2021)

Only Love Can Hurt Like This

Projecte Afflictus

SINOPSI

Only Love Can Hurt Like This és un espectacle creat a partir de la idea pròpia de l'amor i de les experiències personals dels creadors de la peça a causa d'aquest. Mitjançant els seus referents artístics, els intèrprets s'aproximaran al cantó més fosc de l'amor. L'espectacle es converteix en un recorregut a través d'un personatge que experimentarà en primera persona tot allò que implica aquest sentiment, descobrint-ne així la seva dualitat.

Only Love Can Hurt Like This és el primer espectacle del Projecte Afflictus (actualment, format per aquesta peça i per Let Me Down Slowly), creat amb la voluntat d'explorar diversos àmbits de les arts escèniques (teatre, música, dansa i audiovisuals). D'aquesta manera, l'obra reflecteix diferents punts de vista i llenguatges escènics.

L'espectacle ha obtingut, a la 23ª Mostra de Teatre de Barcelona, el Premi Especial del Jurat per la seva originalitat, frescor i honestedat, i per manifestar en veu alta el punt de vista d'una generació, el Premi Intèrpret Revelació per Èric Pons i la nominació com a Millor Actriu per Anna Torrella.

FITXA ARTÍSTICA

Creació i interpretació

Èric Pons i Anna Torrella

Ajudant de direcció

Adrià Andreu

Espai escènic, vestuari i il·luminació

La Beatriz

Espai sonor

Adrià Andreu

Música original

Anna Torrella

Coreografia

Bruna Artigal

Audiovisuals

Mar Martínez i Adrià Andreu

Fotografia

Mar Martínez, Adrià Andreu, Eladio Palomino i Désirée Gómez

Disseny gràfic

Adrià Andreu

Producció

Èric Pons

HISTÒRIC DE FUNCIONS

01/03/2019 - La Quartera (Sabadell)

15/02/2019 - Porta 4 (Barcelona)

08/02/2019 - Porta 4 (Barcelona)

01/02/2019 - Porta 4 (Barcelona)

25/01/2019 - Porta 4 (Barcelona)

17/10/2018 - Teatre del Raval

(23ª Mostra de Teatre de Barcelona)

ESTRENA NOVA VERSIÓ

15/07/2017 - Espai Jove La Fontana (Barcelona)

09/07/2017 - Salesians Terrassa (Terrassa)

07/07/2017 - Casa Orlandai (Barcelona)

ESTRENA

23/05/2017 - Escola Pia Nostra Senyora (Barcelona)

LA CRÍTICA HA DIT

____________________________

“Emociona ver a estos jóvenes tan entregados y entusiastas, que no gratuitamente fueron premiados por la calidad de sus interpretaciones en la vigésimo tercerca edición de La Muestra de Teatro de Barcelona.

En esta producción teatral se respira un trabajo innovador, arriesgado, pero sobre todo, hecho con cariño. Notable me pareció su despliegue en escena. Actúan, tocan al guitarra, cantan, bailan y todo con recursos audiovisuales innovadores que acompañan y arman bien este nuevo formato teatral. Es de admirar la valentía, el talento y ¿por qué no?, el atrevimiento de amar a a través del teatro.”

BALCÁZAR, Angelita (Novaveu, 08/02/2019)

____________________________

“Difícil no empatitzar en moltes de les situacions que et plantegen, utilitzar el teatre per dir tot allò que a la realitat vas ser incapaç de fer. A vegades penso que aquesta obra serveix per empoderar-te, d’altres crec que només busca mostrar; estic confusa. Però no sé perquè, però vaig sortir feliç, commoguda, entenent-me una mica més a mi mateixa.”

COTRINA, Berta (Teatre Barcelona, 05/02/2019)

Gossos

SINOPSI

Gossos és una proposta escènica que barreja teatre i dansa que explora el món de les agressions a partir de tres casos en què una persona és agredida. Com afecten aquestes agressions al futur d’aquestes persones? Quins instints ens porten a actuar com ho fem? Com hi reaccionem?

Una agressió es pot dividir en 5 fases. El context en què viu la persona agredida, els instants abans de patir l’agressió, l’agressió, just després d’haver estat agredida, i com es desenvolupa la vida d’aquesta persona després d’haver estat víctima d’una agressió. Aquestes són les fases que han de viure cadascun dels personatges de Gossos.

A Gossos, posem el focus en tres temàtiques concretes: el bullying, l’abús sexual i la performativitat de gènere.